Per què cal llegir Andrzej Sapkowski

Servidor és aficionat als pubs irlandesos i acostuma, quan beu amb un confrare, a brindar per un artista –escriptor, compositor o pintor, generalment–. Entre tots dos hem enunciat un cànon literari digne del doctor Johnson. Si fem un esbós cronològic del nomenclàtor, el que més ens crida l’atenció és l’erm que s’estén d’ençà les darreres... Leer más →

Visca Cambó!

L’estiu passat es va jubilar un professor de la meva antiga facultat. La col·lecció de llibres que havia atresorat any rere any va quedar amuntegada a les portes del despatx i, per evitar que se n’anés tot a les escombraries, me’n vaig endur uns quants. La portada del que més em va cridar l’atenció l’ocupa... Leer más →

El cant de sirena del Brexit

Sis dècades després de la batalla de Jutlàndia (1916) –el major enfrontament naval de la Primera Guerra Mundial–, Eugeni Xammar, reclòs a l’Ametlla del Vallès, recordava, esbalaït, la visita que feu a la Grand Fleet de l’almirall Jellicoe després del xoc, i es desfeu en paraules d’admiració envers el gloriós Imperi britànic: “Magnífica Anglaterra! Dipositària... Leer más →

L’independentisme, un pollastre sense cap

L’independentisme català és a dia d’avui el moviment polític espanyol més mancat de visió, com ho evidencia el fet que, si a l’octubre de 2017 els seus líders prometien la república als catalans, poc més de dos anys després Catalunya ha perdut poder, influència, riquesa i ni tan sols té un parlament i un govern... Leer más →

Els barcelonins i l’autoritat

El passat juliol, mentre degustava uns deliciosos maki d’ànec en un restaurant de sushi de Barcelona, no vaig poder evitar escoltar que, a la taula del costat, els comensals lamentaven, entre gyoza y gyoza ben cruixents i remullades en salsa de soja, que la ciutat és menys segura que fa uns anys. Precisament, en agafar... Leer más →

Una cervesa contra la modernitat

Les ciutats europees viuen de nit. De dia, el reflex del sol als edificis enlluerna; les urbs modernes, de bulevards i edificis Haussmann, semblen Alger en un dia assolellat. La presència de milionàries saudites cobertes de cap a peus i de britànics socarrats en pantaló curt i mitjons alts contribueix a l’aspecte colonial de la... Leer más →

Zozobra en el Mediterráneo

Los movimientos migratorios de grandes masas humanas han supuesto siempre un problema para los Estados, sobre todo cuando tales movimientos son organizados. Que una mafia embarque cien personas en una lancha neumática no es lo mismo que el cruce del Rin por los vándalos, alanos y suevos en el año 406 o la irrupción de... Leer más →

España, un país sin conservadores

En España apenas hay conservadores. Uno de ellos, Juan Manuel de Prada, incluso rehúye dicha etiqueta, pues qué diablos queda por conservar. Más allá de la evidente tautología, no existen, en este país, partidos políticos o movimientos con una agenda que promueva la protección o recuperación del patrimonio artístico, filosófico o político premoderno, anterior al... Leer más →

Rússia, la Roma bolxevic

La Rússia de Vladímir Putin és una de les sorpreses geopolítiques del segle XXI. Tan sorprenent com l’eficaç política del Kremlin a Orient Mitjà i l’espai euroasiàtic resulta el fet que el règim de l’antic agent soviètic s’hagi convertit en el far de la dreta populista euroescèptica. Le Pen, Salvini, Orbán i altres nacionalistes revolucionaris... Leer más →

Blog de WordPress.com.

Subir ↑

Crea tu página web en WordPress.com
Empieza ahora